Journal Information
Vol. 99. Issue 5.
Pages 349-362 (June - July 2008)
Share
Share
Download PDF
More article options
Vol. 99. Issue 5.
Pages 349-362 (June - July 2008)
Controversies in dermatology
Full text access
One-Hundred Fifty English Words and Expressions in Dermatology That Present Difficulties or Pitfalls for Translation Into Spanish
Ciento Cincuenta Palabras y Expresiones Inglesas de Traducción Difícil o Engañosa en Dermatología
Visits
10817
F.A. Navarro
Corresponding author
fernando.a.navarro@telefonica.net

Correspondence: C/ de la Capilla, n.° 8, 2.° B, 37193 Cabrerizos, Salamanca. Spain.
Medical translator, Cabrerizos, Salamanca, Spain
This item has received
Article information
Abstract

Every year, thousands of technical neologisms are coined in English and must be rapidly imported into the Spanish language with the utmost precision, clarity, rigor, and linguistic correctness for Spanish to remain useful as a language of culture and learning that allows us to express the medicine of today. In 1999, the author published an extensive Glossary of Doubts in English-Spanish Translation of Dermatology that contained more than 500 words and expressions in dermatology that present difficulties in translation. Nine years later, the original glossary has been extended to include new English words and expressions that were not covered at that time. The author compiles and discusses 150 dermatological neologisms and technical terms in English that present problems for translation into Spanish or generate doubts regarding their use in that language, and offers reasoned proposals for their translation. The proposed translations are well founded and reflect the necessity for accuracy and clarity that should characterize all scientific language. In most cases, they are accompanied by detailed comments on normal usage among physicians, orthographic rules in Spanish, and official guidelines based on standardized nomenclature and the recommendations of the main international organizations.

Key words:
terminology
Spanish-to-English translation
dermatology
Resumen

Cada año se acuñan en inglés tecnicismos neológicos por millares, que hemos de importar rápidamente en español con la máxima precisión, claridad, rigor y corrección si queremos que nuestro idioma siga siendo útil como lengua de cultura y nos permita expresar la medicina actual.

En 1999, el autor publicó en Actas Dermo-Sifiliográficas un extenso «Glosario dermatológico de dudas inglés-español» integrado por más de medio millar de palabras y expresiones inglesas de traducción difícil en dermatología. Nueve años después, el presente glosario viene a ampliar el glosario original con nuevas palabras o expresiones inglesas no comentadas entonces. El autor recopila y comenta 150 neologismos y tecnicismos dermatológicos en inglés que plantean problemas de traducción o suscitan dudas de uso en español, para los que ofrece propuestas razonadas de traducción.

En la mayor parte de los casos, las propuestas de traducción van sólidamente fundamentadas y acompañadas de comentarios detallados sobre el uso habitual entre médicos, las normas ortográficas básicas de nuestro idioma, las recomendaciones oficiales de las nomenclaturas normalizadas y los principales organismos internacionales, así como la necesidad de precisión y claridad que debe caracterizar a todo lenguaje científico.

Palabras clave:
terminología
traducción inglés-español
lenguaje dermatológico
Full text is only aviable in PDF
References
[1.]
F.A. Navarro.
Glosario dermatológico de dudas inglés-español.
Actas Dermosifiliogr, 90 (1999), pp. 327-338
[2.]
F.A. Navarro.
Diccionario crítico de dudas inglés-español de medicina.
2.ª ed., McGraw-Hill. Interamericana, (2005),
[3.]
M.Á. Alcaraz Ariza.
Anglicismos en el lenguaje de las ciencias médicas. Tesina de licenciatura.
Universidad de Alicante, (1995),
[4.]
R. Alpízar Castillo.
El lenguaje en la medicina: usos y abusos.
2.ª ed., Clavero, (2005),
[5.]
Anónimo.
Révision de la terminologie dermatologique.
Ann Dermatol Vénéréol, 117 (1990), pp. 269-276
[6.]
Anónimo.
Pour une évolution de la terminologie dermatologique en langue française.
Ann Dermatol Vénéréol, 121 (1994), pp. 207-225
[7.]
B. Barankin, A. Freiman.
Misnomers in dermatology.
J Cut Med Surg, 9 (2005), pp. 284-288
[8.]
O.G. Carrera.
El barbarismo en medicina.
UTEHA, (1960),
[9.]
O. Casassas, J. Ramis i Coris.
Els mots de la dermatologia a flor de pell. Collecció de reculls lexicogràfics Berenguer Sarriera, n.° 5.
Generalitat de Catalunya, (1994),
[10.]
Comité de Nomenclatura de la Liga Internacional de Sociedades Dermatológicas.
Glossary of basic dermatology lesions.
Acta Derm Venereol (Stockh), Suppl 130 (1987), pp. 1-16
[11.]
A. Duque Amusco, A. Ordóñez Gallego.
Diccionario oncológico gramatical.
Libro del Año, (1994),
[12.]
A. García Pérez.
Sobre terminología dermatológica: “eczema” y “verrucoso”.
Actas Dermosifiliogr, 87 (1996), pp. 425-427
[13.]
A. García Pérez.
Alopecia areata.
Actas Dermosifiliogr, 92 (2001), pp. 247
[14.]
A. García Pérez.
Sobre las lesiones elementales.
Actas Dermosifiliogr, 92 (2001), pp. 599-600
[15.]
I. Hajdu.
Langerhans’ versus Langhans’ cells.
Am J Clin Pathol, 84 (1985), pp. 412
[16.]
E. Haneke.
Terminology in dermatology: logical or arbitrary?.
Arch Dermatol, 136 (2000), pp. 1061
[17.]
K. Holubar.
What is a Caucasian?.
J Invest Dermatol, 106 (1996), pp. 800
[18.]
A.M. Kligman.
The myth of the sebaceous cyst.
Arch Dermatol, 89 (1964), pp. 253-256
[19.]
M. Leider.
Ambiguity and error in medical writing.
Am J Dermatopathol, 6 (1984), pp. 137-140
[20.]
J.A. Malak, A.G. Kibbi.
Revised terminology in dermatology: a call for the new millennium.
Arch Dermatol, 137 (2001), pp. 93-94
[21.]
J.M. Mascaró.
“Elemental, mi querido amigo…”.
Actas Dermosifiliogr, 92 (2001), pp. 601-604
[22.]
Medicina Clínica. Manual de estilo para publicaciones biomédicas. Barcelona: Doyma; 1993.
[23.]
E.E. Moreira Díaz, A. Bernal Baláez.
Leucoplaquia bucal. Conceptos actuales y análisis del término en la lengua española.
Rev Cubana Estomatol, 26 (1989), pp. 138-147
[24.]
F.A. Navarro.
La acné y otras palabras de género gramatical dudoso en dermatology.
Actas Dermosifiliogr, 85 (1994), pp. 763-767
[25.]
F.A. Navarro.
En defensa de la grafía ‘eccema’.
Actas Dermosifiliogr, 87 (1996), pp. 429-434
[26.]
F.A. Navarro.
Traducción y lenguaje en medicina.
2.ª ed., Fundación Dr. Antonio Esteve, (1997),
[27.]
F.A. Navarro.
Glossary of basic dermatological lesions in four languages (E-F-G-S).
Lebende Sprachen, 42 (1997), pp. 122-125
[28.]
F.A. Navarro.
Apellidos a la inglesa.
Med Clin (Barc), 112 (1999), pp. 316-317
[29.]
F.A. Navarro.
Consultorio de lenguaje y dermatología: “severe”; “anagen, catagen, telogen”.
Actas Dermosifiliogr, 91 (2000), pp. 109-111
[30.]
F.A. Navarro.
Consultorio de lenguaje y dermatología: “lichen striatus albus”; “¿Koebner o Köbner? ¿Loewenstein o Löwenstein?”.
Actas Dermosifiliogr, 91 (2000), pp. 175-178
[31.]
F.A. Navarro.
Consultorio de lenguaje y dermatología: “acentos en dermatology”.
Actas Dermosifiliogr, 91 (2000), pp. 297-299
[32.]
F.A. Navarro.
Consultorio de lenguaje y dermatology: “¿nevus o nevo?”; “excimer”; “versus”.
Actas Dermosifiliogr, 91 (2000), pp. 470-472
[33.]
F.A. Navarro.
Consultorio de lenguaje y dermatología: “alopecia areata”; “necrobiosis lipoídica y alopecia androgenética”.
Actas Dermosifiliogr, 92 (2001), pp. 247-249
[34.]
F.A. Navarro.
Consultorio de lenguaje y dermatología: “¿zoster o zóster?”; “porfiria cutánea tardía, verrucoso, candidiasis y anexos cutáneos”.
Actas Dermosifiliogr, 92 (2001), pp. 311-313
[35.]
F.A. Navarro.
Consultorio de lenguaje y dermatología: “cortesía en las publicaciones científicas”; “a vueltas con la alopecia areata”.
Actas Dermosifiliogr, 93 (2002), pp. 276-281
[36.]
Panace@: Boletín de Medicina y Traducción. Available from: http://tremedica. org/panacea.html
[37.]
L.C. Parish, J.A. Witkowski.
On speaking proper Dermatolese: at least American style.
Int J Dermatol, 35 (1996), pp. 785
[38.]
H. Pinkus.
“Sebaceous cysts” are trichilemmal cysts.
Arch Dermatol, 99 (1969), pp. 544-555
[39.]
C.J. Puente.
Terminología inglés-español para la práctica médica.
Díaz de Santos, (1997),
[40.]
J.L. Puerta López-Cózar, A. Mauri Más.
Manual para la redacción, traducción y publicación de textos médicos.
Masson, (1995),
[41.]
E. Sánchez Yus, V. Diego Polo, M.D. Sanz Vico.
¿Eritema nudoso o eritema “nodoso”?.
Med Clin (Barc), 89 (1987), pp. 806
[42.]
E. Sánchez Yus.
Quistes cutáneos: concepto, terminología y clasificación.
Monogr Dermatol, 6 (1993), pp. 85-88
[43.]
B.L. Shapiro, A. García Pérez.
Diccionario dermatológico español-inglés, English-Spanish.
2.ª ed., Ergón, (2001),
[44.]
X. Sierra.
¿A qué llamamos “nevus”?.
Piel, 11 (1996), pp. 391-392
[45.]
X. Sierra.
La huella de la historia en el lenguaje dermatológico.
Actas Dermosifiliogr, 88 (1997), pp. 219-223
[46.]
X. Sierra Valentí.
El dermatólogo y el lenguaje.
Piel, 10 (1995), pp. 167-169
[47.]
M.E. Soto Viera.
Sobre una confusión lexicológica: ¿“rubella” o rubeola?.
Bol Asoc Med P R, 62 (1970), pp. 60-61
[48.]
F. Szigriszt.
Manual de estilo del médico dermatólogo.
Aula Médica, (2004),
[49.]
T. Tivadar.
A “Caucasian” angol szó értelmezéséról.
Orv Hetil, 129 (1988), pp. 106
[50.]
F. Vázquez López, N. Pérez Oliva, M.L. Gotor Corrales.
Sobre el significado actual del término “nódulo” en lengua española.
Actas Dermosifiliogr, 86 (1995), pp. 404-407
[51.]
F. Vázquez López, C. Álvarez Cuesta, M. González López, N. Pérez Oliva.
The 21st century macule is not the Willan but the Plenck macule.
Arch Dermatol, 136 (2000), pp. 674
[52.]
F. Vázquez López, M. González López, N. Pérez Oliva.
Las lesiones elementales en la dermatology española actual (I): las definiciones son contradictorias.
Actas Dermosifiliogr, 91 (2000), pp. 586-594
[53.]
F. Vázquez López, M. González López, N. Pérez Oliva.
Las lesiones elementales en la dermatology española actual (II): paradigmas semánticos.
Actas Dermosifiliogr, 92 (2001), pp. 47-52
[54.]
J. Vilaplana.
Diccionario de dermatology JIMS.
JIMS, (1992),
Copyright © 2008. Academia Española de Dermatología y Venereología and Elsevier España, S.L.
Idiomas
Actas Dermo-Sifiliográficas
Article options
Tools
es en

¿Es usted profesional sanitario apto para prescribir o dispensar medicamentos?

Are you a health professional able to prescribe or dispense drugs?